l'espedaçada per la peça, la prioressa, ja ho deixà córrer; féu cremar la peça, que s'esqueia que en la foscor no sabien ni quin moble fos, i en la claror van veure que era el cadàver d'un lladre qui potser es volia, damunt, cardar una de mongetes. Hum!
Valent, ardit, abrivat, i collonut, amb el clatell escaientment llanut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
novel·les a doll
- Hèrcules d'Alacant
- Alacant, Catalonia, Andorra
- cap a tramuntana m'hi lluca un nas; cap a migjorn m'hi lluca un lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada