m'astora en la foscúria la lletjor de la dona a la vora

cada cop que passem pel túnel por rai...

al compartiment del tren on només hi som ella i jo l'angoixa i l'ofec em tenallen la gola i els lleus en la foscor...

aquesta dona és tan lletja que fóra una horror de veure-la a la llum del jorn...

eclipsava segurament el Sol...

el Sol segurament es fonia...

segurament ha morts de l'esglai de guipar-la legions de pobres ciutadans...