Al xibiu suspecte

Al xibiu suspecte



Car l’univers és un bolet qui creix a la xamberga, sense seny ni estiba, tot hi és encadenat. Tot va lligat al bolet boig. En Carles Reig, un gran científic qui treballà en l’advent de la bomba atòmica catalana, amb la sola amenaça de la qual reguanyàrem immediatament la llibertat i el territori adés robat pels mefítics enemics, sap que l’ésser humà és un obstacle al desenvolupament sense solta ni volta del bolet inconscient. El bolet, font de tota follia, ens diu el científic Reig, cal esborrar-lo. Els qui no volen esborrar el bolet obsedit qui ens tindria encadenats a un univers condemnat al caos, són els repugnants religiosos, els qui, balbs, s’estimen més de veure-hi pecs, orbs, misteris on la ciència vindria a ficar-hi llum. Els adoradors del bolet maligne són arreu. En Reig n’ha rebudes i en rep part de per tots costats. Sempre va preparat, armat, amatent. No li calen goril·les. Ni a mi no em vol per a vigilar-li l’esquena, jo que això no obstant sóc campió del món dels pesos feixucs. Fins quan duu els seus vehicles al garatge, o pels deserts dels silents aparcaments subterranis, ha d’anar molt a l’aguait en Carles, no fos cas que l’assaltés cap mecànic o oponent tradicional i doncs doctrinari.

Rentà el raor a una font. En Reig, ara me’n feia càrrec, era transcendent com un déu de l’antigor, com na Demèter mateixa, fosc, i alhora rient.

Mentre rentava l’estilet seu a la font, una neuròtica se’ns atansà. “Què et cal?” que li vaig dir, tractant-la de marfanta bruta.

“Satànic!” em va respondre, i m’hauria escopinat a l’ull qui sap quin àcid corrosiu dels seus nítols podrits si jo, qui a part de saber hebreu, sé fotre mastegots amb celeritat insospitada, no l’hagués empentejada fins a la porta de l’hospital, on de seguida la van reconèixer els infermers qui rondaven part la porta.

“Ja tornem a tindre la mare del president a casa; sempre ens la duen macada, i això si no a les últimes i tot. Quin jutge la punirà ara? Té un superjò tan repulsiu, pobra dona; no té remei, vós!”

Però jo volia tornar amb en Reig i vaig dir que no presentaria càrrecs.